El món se’ns fa petit. L’equilibri entre el camp i la ciutat es trenca. Només cal mirar enlaire i badar una estona contemplant el cel per adonar-nos del volum del trànsit aeri que mou diàriament milers de persones per llargues distàncies. O de com els ports de les grans ciutats omplen i buiden contenidors plens de productes amuntegats pels trajectes d’ultramar.
El món se’ns fa petit, i no és casual. Aglutinem persones, productes i serveis perquè els amos del món ho tinguin tot i ho disposin tot. Amb el servilisme de la resta que, distrets, malgastem vides buscant la píndola de la felicitat, amb quotidianitats cada vegada més sofisticades.
Hem deixat desequilibrar els sectors productius: menystenim el sector primari com si el que és pagès no fos modern
Afavorim el despoblament dels territoris rurals. Deslocalitzem el secundari a la cerca d’obrers per tot el món i n’invisibilitzem les precarietats laborals, salubres o mediambientals que tant van costar de tenir. Perquè no ens toquen de prop, o sí? I ho juguem tot a la carta del sector serveis, enfocat de manera salvatge als marges comercials. Tant, que fins i tot aplaudim que els nous negocis es pensin en clau pelotazo, mitjançant la generació de riquesa efímera com les startups.
L’equilibri entre el camp i la ciutat es trenca
Hem abandonat la vida dura del camp, diuen, per anar a la ciutat a buscar un sou digne i estable, que cada vegada ho és menys. A més, un horari laboral que ens doni temps per cuidar-nos. Un temps que acabem gastant en activitats per curar-nos de l’estrès i la pressió econòmica i social. L’equilibri entre el camp i la ciutat es trenca.
I aquí estem, concentrant-ho tot a les grans ciutats. Perquè els pocs que ho volen tot ho tinguin més senzill per a les seves transaccions econòmiques.
Cedint les economies a jocs financers de números eteris i especulacions divines, que descontextualitzen, difuminen i dissimulen els preus reals de les coses. Mentre els anem pagant les festes: «F*cking Money Man!».
I aquí estem, desequilibrant el territori. Amb la mirada prepotent de la ciutat que es creu mercat, cap a l’entorn rural que volem net i endreçat per viure’l com a parc temàtic per la conveniència de l’esbarjo metropolità.
El valor de l’ajuda mútua
Ho estem fent tot per tenir cada vegada més difícil l’autosuficiència de pobles i ciutats lluny dels grans cinturons urbans. L’equilibri entre el camp i la ciutat es trenca.
Ho hem fet tot per afavorir la despoblació de l’entorn rural, i deixar-lo sense oportunitats econòmiques. Sense serveis bàsics i sense comunicacions òptimes: ni físiques ni virtuals.
Segur que calen polítiques valentes i sinceres que acompanyin les iniciatives locals a desenvolupar activitat productiva per donar resposta a les necessitats de l’entorn proper i de qui l’habita. Segur que cal rendibilitzar, amb estratègia coordinada, els recursos existents i posar el sector tecnològic a disposició i per a lucre de tot el territori. Però també cal fomentar actituds i valors culturals d’ajuda mútua. Sobretot, d’empatia per reconèixer-nos i valorar-nos. Per trencar hegemonies, especulacions i extravagàncies presents i passades.
A la Catalunya Central tenim l’oportunitat d’afavorir aquest equilibri. En primer lloc, per situació estratègica. Segon, per gaudir de ciutats mitjanes dinàmiques i d’un entorn rural encara viu i actiu. Que ens permet arrelar-nos als orígens i projectar futur. Finalment, des de l’Economia Social i Solidària podem aportar els valors de la intercooperació i el treball en xarxa amb una mirada proactiva per reforçar allò que ens és comú, amb actituds corresponsables.
Hem de tenir present que un territori desert i uns sectors productius inexistents o desequilibrats ens fa econòmicament dependents, socialment desconnectats i mediambientalment vulnerables.
Alba Rojas Pérez
COORDINADORA DE L’ATENEU COOPERATIU DE LA CATALUNYA CENTRAL
Fotos: estoc, Pixabay.
Article publicat originalment a Regió7 el 28 de juliol del 2019
Els usuaris subscrits poden deixar comentaris.
Vols subscriure't a Proper?