D’on ve el que mengem: 5.000 kilòmetres fins arribar al teu plat

D’on ve el que mengem? Sabies que la major part dels aliments recorren més de 5.000 kilòmetres abans d’arribar a la teva taula?

Sí, quan et prens un cafè o un tè, ja saps que no han estat cultivats a l’hort de la cantonada.

Però potser no saps que el peix que menges tot sovint vé de més lluny: entre 6.000 i 7.000 kilòmetres.

Els cigrons, d’entre 4.000 i 6.000 kilòmetres.

I quan menges carn? El pinso amb què l’han engreixat recórre entre 6.000 i 8.000 kilòmetres.

És un disbarat, no trobes?

I saps que és relativament fàcil, de donar-hi la volta?

Ja saps que a casa nostra tenim un magnífic país, amb una gent autèntica que treballa el millor que sap per aconseguir uns productes de primera qualitat?

Per si no ho saps, o per si vols saber-ne més, estem treballant per posar un marxa un nou mitjà de comunicació:

Proper, la revista digital del producte de proximitat.

D’aquesta terra, d’aquests artesans i dels fruits de la seva feina.

Ben aviat tindràs notícies nostres.

Sí, és clar: seran notícies properes.

D’on ve el que mengem: un 30 minuts, a TV3

El gener del 2019, el programa 30 minuts de TV3 està dedicat a aquest tema.

L’interès per menjar sa, de manera més sostenible i conscient ha sobrepassat els cercles de consumidors alternatius i ha arribat a les lleixes dels supermercats. “Proximitat”, “KM0”, “de pagès”, “origen” són paraules cada cop més presents als llocs de venda. És un canvi de tendència? Realment es prioritza l’alimentació més pròxima, de produccions locals? Reflecteix la realitat del consum o és just al contrari?

“Aquest interès pels productes de proximitat –diu Toni Massanés, de la Fundació Alícia- és la reacció davant l’evidència que cada cop en mengem menys, de productes de proximitat. Cada cop mengem més coses de més lluny.”

I això es pot veure als súpers i també en cadenes de botigues que fan servir de reclam els productes de proximitat, però omplen els expositors de fruites i verdures de fora. “De pagès, de proximitat, saludable, natural, tot això no té cap regulació. És un efecte purament de màrqueting”, diu Nathalie Parès, consultora en polítiques alimentàries.

Si mirem les dades, en realitat cada cop s’importen més aliments frescos, fins al punt que només un 15% del que ven Mercabarna és conreat a Catalunya. I no es tracta només de productes exòtics, com l’alvocat o la pinya. Avui, per exemple, 9 de cada 10 patates venen de fora, quan abans hi havia grans zones productores, com Osona o Prades.

On és l’horta de Barcelona?

L’horta de Barcelona ja no és el delta del Llobregat o el Maresme, la major part de les verdures arriben de Múrcia i Andalusia. Però cada cop són més habituals les de la resta d’Europa, d’Àfrica i Amèrica. Mentrestant, el 70% de la fruita de les comarques de Lleida es destina a l’exportació.

Això fa Catalunya més vulnerable? Quins efectes té sobre l’agricultura catalana? Quedaran pagesos?

Què ha passat perquè s’hagi passat de ser autosuficients als anys 80 del segle passat a dependre totalment de l’exterior? És la globalització? Quina responsabilitat tenen l’agricultor, el venedor i el consumidor?

Al reportatge de “30 minuts” apareixen conreus d’Almeria i Catalunya, grans distribuïdors i grans superfícies comercials, que ajudaran a respondre aquestes preguntes.