Els olis del Bages són olis prèmium

Sis dels olis d”oliva verge extra del Bages són de categoria premium.

“Aquí tenim el millor oli del món”. Segur que ho hem sentit més d’una vegada, si hem voltat una mica per terres de les Garrigues, la Terra Alta o el Montsià, per posar alguns exemples. I al Bages, terra d’oliveres fa poc abandonades i ara recuperades, també ho podem dir?

Doncs sí, si hem de fer cas de l’estudi que s’ha fet des de l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària. S’han analitzat dotze olis del Bages, i la conclusió a què han arribat és que sis, d’aquests dotze, són de categoria premium. És a dir, que són de gamma alta. Només el 10% dels olis entren dins d’aquesta categoria. Els altres sis presentats, sense arribar a prèmium, també entren dins la classificació d’oli d’oliva verge extra (OOVE), que és un bon indicador d’una alta qualitat.

Què és un oli prèmium?

Poc o molt, ja estem familiaritzats amb els diferents tipus d’oli que podem trobar a les botigues i als supermercats. De menys a més qualitat, tenim de pinyolada, oli d’oliva, oli d’oliva verge i oli d’oliva verge extra (OOVE).

‘Prèmium’, com a tal, no és una categoria més d’olis. És una distinció que s’aplica a alguns dels olis de màxima qualitat, els OOVE.

Per aconseguir un oli prèmium,  cal començar a treballar al camp, amb un cultiu adequat d’una varietat d’olivera seleccionada. Cal fer la collita amb cura, en el punt òptim de maduració, i s’ha de fer l’extracció i envasat amb unes condicions molt concretes. D’aquesta manera s’arriba a tenir un oli prèmium.

Tot i així la terminologia tècnica de l’IRTA, ‘prèmium’ és una classificació molt ben estipulada. S’han definit una sèrie de condicions i paràmetres mínims que un oli ha de complir per poder-lo considerar prèmium. Per exemple, que no té defectes. Ni sospita, de defectes. El que analitzaran els tastadors serà la intensitat del fruitat, la seva aroma i el seu grau d’amargor i picant. L’equilibri de tots aquests factors és també important, el que pot donar un oli que despunti de la resta.

Com es fan els tastos d’oli?

Acabada la collita, poc després de la mòlta, les mostres a analitzar es porten cap al Panell de Tast Oficial d’olis verges d’oliva de Catalunya, que es troba a l’antiga Estació Enològica de Reus.

Aquí es reuneixen en grups de vuit o deu tastadors degudament entrenats i certificats. Per temes de covid, ara els tastos es fan en dues sessions, per no coincidir més de cinc tastadors alhora, i així poder respectar les distàncies.

A aquests tastadors se’ls donen diferents mostres d’olis, cadascun amb una referència, un codi, que en preserva l’anonimat. Els tastadors pas que en saben res més, dels olis que tasten. Poden tastar fins a quatre olis com a màxim, en una sessió, i poden fer un màxim de tres sessions en un mateix dia. Les condicions ambientals en què treballen estan rigorosament controlades: la temperatura ambient, la temperatura de les mostres a analitzar.

El resultat del procés deixa poc marge a la subjectivitat. El treball estadístic del conjunt dels resultats suavitza les possibles desviacions. L’olor, la seva intensitat. L’afruitat, l’amarg i el picant. Es poden detectar possibles defectes com l’olor d’humitat, l’avinagrat o el ranci.

Es fan servir gots de color blau. A diferència del món del vi, en l’oli el color no és determinant, no és un dels atributs que es tenen en compte.

Qui ha encarregat aquest estudi?

L’IRTA ha fet aquest estudi per encàrrec de la Taula de l’Oli del Bages, una iniciativa que agrupa els productors de la comarca, que està impulsada pel Rebost del Bages, del Consell Comarcal del Bages.

Una de les primeres activitats d’aquesta Taula de l’Oli va ser, l’any 2016, la publicació d’un tríptic que recull les experiències turístiques al voltant del cultiu de l’olivera. Proposa activitats a Oli Migjorn, Molí d’oli Roch del Bages, Heretat Oller del Mas, Thebooc Oliveres del Cardener, Hort del Navarro i Obaga de l’Agneta.

A partir d’aquí, han fet tastos, presentacions a col·lectius de cuiners. Per aquest 2021 es preveu que, si la Covid-19 ho permet, es pugui fer la presentació de la guia que estan elaborant des de la Fundació Alícia, amb el suport del consell comarcal del Bages.

La Corbella i la Verdal Manresa són les varietats d’olivera més pròpies del Bages

Olis del Bages, d’oliveres autòctones

La comarca del Bages té una llarga tradició en el conreu de l’olivera i la producció d’oli. Podem veure fàcilment milers d’oliveres, escampades entre parets de pedra seca per tot arreu.

Després d’una llarga època d’abandonament, la situació ara es comença a capgirar. Actualment hi ha més de dues-centes hectàrees dedicades a aquest cultiu, que produeixen anualment unes 250 tones d’olives que en la seva majoria es destinen a la producció d’oli.

Les tres varietats que predominen a la comarca són, per ordre de superfície conreada, l’Arbequina, la Corbella i la Verdal Manresa. Mentre que l’Arbequina és la més plantada a Catalunya i té presència a gairebé totes les comarques, la Corbella i la Verdal Manresa són més pròpies del Bages i en els darrers anys hi ha hagut un interès de diferents productors per tal de recuperar-les. A la zona de Mura també s’hi cultiva la varietat Vera, que és la caracterísica dels vallessos.

L’oli varietat Corbella és més madur, presenta un gust més dolç i té un color més groc que altres varietats. Es conrea principalment a la zona de la vall del Cardener. Està molt ben adaptada al clima de la zona de la comarca.

La varietat Verdal de Manresa presenta sinonímia entre les diverses comarques on és conreada. Segons els estudis fets per l’IRTA, aquesta mateixa varietat la trobem, amb altres noms, al Baix Llobregat, l’Anoia, els vallessos i fins a Cadaqués, arriba. Però les característiques del clima i el sòl del Bages fan que l’oli que se n’obté tingui un caràcter singular.