Una escola que hi vulgui participar rep l’assessorament de l’equip de Slow Food Educa per triar quina varietat de l’horta local es vol recuperar. L’ha de cultivar a l’hort de l’escola. Fent tot el procés: des de la sembra fins a la collita. I encara més: després l’ha de cuinar, i els alumnes se l’han de menjar.
El projecte “Escoles Km0” pretén fomentar entre els alumnes les actituds de curiositat i respecte pel menjar. Tot entrenant els sentits, a través de l’educació del gust, vol convidar a comprendre les relacions del menjar amb el medi ambient, la salut i la cultura, esdevenint consumidors responsables i més exigents. Tal com explica l’Anna Raventós, responsable del projecte, “també vol ajudar a valorar els productes locals i tradicions i els seus productors, la cultura gastronòmica de la zona, incloent l’alumnat, les famílies i la comunitat educativa. Al mateix temps, busca la inclusivitat, la prevenció dels trastorns alimentaris i l’obesitat infantil que tant estan augmentant actualment fruit de la pandèmia”.
Un programa educatiu d’Slow Food
Darrere d’aquest projecte, com dèiem, hi ha l’Anna Raventós, mestra d’escola i psicòloga de transtorns alimentaris. El 2018 participa en un esdeveniment a Sant Benet i allà coneix Carlo Petrini, el fundador del moviment internacional Slow Food, dedicat a la promoció dels productes de proximitat d’arreu del món. El 2020 l’Anna s’integra del al Convivium Garraf-Penedès d’Slow Food, presidit per Valentí Mongay.
I és des d’aquest Convivium local on s’ha format l’equip que l’ha ajudat a divulgar aquest programa pedagògic, amb el suport incondicional de la Fundació Slow Food Internacional. El 24 de març de 2021 es va presentar aquest projecte a nivell internacional el Congrés de Slow Food Educació. I, aquest setembre a Torí, l’Anna va exposar aquest model que ha desenvolupat de Slow Food Educació a les escoles del nostre país, a 140 països a Terra Madre.
Amb una empenta (entusiasme, coratge, determinació, energia, amabilitat) incombustible no para d’explicar aquest projecte a tothom que la vulgui escoltar, i de mica en mica va captant noves adhesions, tant d’escoles que volen participar-hi com de cuiners i pagesos que s’ofereixen pel que convingui.
Slow Food, una comunitat a l’alça
L’Anna Raventós sempre recordarà aquell dia a Sant Benet, escoltant en Carlo Petrini. No ens ha d’estranyar: ja ho té, això, en Carlo Petrini. Podríem dir que té una bona planta, aquest home, un posat i una figura que el farien quedar bé com a Sant Pare. Si no fos perquè li agrada parlar, i ho fa sovint amb una llengua esmolada i un discurs abrandat a l’estil de Lenin, cridant a una revolució, en el cas del Petrini la revolució des dels fogons i els horts.
Carlo Petrini ens convida a revoltar-nos contra el fast food. Per això, el 1986 funda a la seva Itàlia natal el moviment Slow Food, que avui dia té presència arreu del món. A casa nostra ve funcionant en diferents grups locals: Slow Food Barcelona, Slow Food Garraf i Penedès, Cuineres i cuiners km0 de Catalunya, Tarraco, Terres de Lleida, València.
L’educació és un dels camps que Slow Food treballa amb més esperança. El moviment afirma que “entenent d’on ve el menjar que portem a taula, com ha estat produït, i coneixent les persones que hi ha al darrere, adults i infants poden aprendre a combinar plaer i responsabilitat en les seves eleccions diàries, valorant com cal la importància del menjar des d’un punt de vista social i cultural”.
Per això és que el moviment Slow Food és un bon paraigua per a la iniciativa que promou Anna Raventós. “Escola amb Projecte Psicoeducatiu Km0/Slow Food Education Network”, és el nom sencer. L’objectiu és “promoure i desenvolupar l’educació alimentària i ambiental, tot introduint la sensorialitat i el gust com a punt de partida, perseguint els valors de proximitat, la protecció de la biodiversitat, la sostenibilitat i el reaprofitament alimentari”. I en el seu títol hi figura Psicoeducatiu, perquè fomenta el vincle actiu entre l’alumne i el producte a recuperar, que ha fet néixer amb les seves mans ajudat per tota la comunitat educativa i l’entorn que s’hi ha involucrat.
Vint escoles
Aquest projecte “Escoles Km0” es va posar en marxa el curs 2021-22, a dues escoles de Cornellà de Llobregat (Escola Mediterrània i Escola Anselm Clavé), i una tercera, l’Escola Pia de Sitges. El curs 2022-23 ja són vint els centres escolars que hi participen, d’arreu de Catalunya. A la ciutat de Cornellà ja en són 10, on els Instituts també han volgut apostar per aquest projecte. Compten amb el suport del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cornellà i a través de la Xarxa d’Escoles Verdes de Catalunya han apostat perquè l’Anna presentés el projecte, aquest juliol passat, al CENEAM (Centre Nacional d’Educació Ambiental) del Ministeri de Transició Ecològica. En allà, es va demanar de ser compartit amb escoles del País Vasc i Mallorca, entre d’altres.
La intenció és d’anar creixent, d’anar augmentant en els cursos vinents el nombre d’escoles que hi participin.
Recuperar varietats locals
Com dèiem al principi, cada escola que participa en el projecte “Escoles Km0” és assessorada en la tria, d’entre els productes de l’horta de la seva zona, quina varietat local es pot recuperar. Quina varietat que estigui en perill d’extinció i que s’avingui a ser treballada a l’escola, tenint en compte que el curs escolar va de setembre a juny.
Aquest és un dels cavalls de batalla d’Slow Food: la recuperació de varietats oblidades, de races singulars i de productes gastronòmics artesanals que es troben en perill de desaparició.
Les escoles poden ajudar a donar a conèixer aquest patrimoni. Per això cada escola “apadrina” una varietat local, en funció de la zona on sigui. La cultiva a l’hort de l’escola. Fa tot el procés: des de la sembra fins a la collita. I finalment la cuina.
Al Baix Llobregat les escoles de Cornellà han treballat la col paperina i la pruna miravolant.
Al Garraf, Baix Penedès, s’han centrat en l’escarola perruqueta.
Al Bages, col verda manresana
En el cas del Bages, l’escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós s’ha triat la col verda manresana, per treballar-la durant el curs 2022-23. D’aquesta manera ha estat en sintonia amb la feina que es ve fent també des d’altres institucions i entitats. El Rebost del Bages, del Consell Comarcal del Bages, per exemple, acaba d’editar una de les seves guies monogràfiques dedicades a aquesta verdura: “La col verda manresana, un tresor gastronòmic d’hivern”.
Les llavors de les cols que s’han plantat han estat subministrades per l’associació l’Era, que atresora un valuós banc de llavors amb el seu projecte Esporus i que el Consell Escolar els ha cedit a l’escola per a desenvolupar el projecte.
Per fer créixer les seves cols manresanes, l’escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós ha comptat amb els consells de pagesos de la zona com Enric Casasayas de les Arnaules i Bernat Martí dels horts de Sant Benet. A més de Ferran Vilella, un pare de l’escola que és qui fa el suport a l’hort escolar. La mestra que desenvolupa i coordina aquest projecte d’Slow Food Educació a l’Escola Monsenyor Gibert és Rosa Maria Melgosa.
El dimarts 18 d’abril, a la mateixa escola, com a cloenda de tota la feina que els alumnes han anat fent a l’hort, durant el curs, es va fer una primera sessió de cuina. El xef Ignasi Sala, del restaurant Mas de la Sala de Sallent, va fer un menú amb els alumnes ben especial, ja que el va dissenyar recollint les propostes dels alumnes.
En total se’n faran quatre, d’aquestes sessions, una per cadascun dels grups que han estat involucrats en el projecte: dos de cinquè i dos de sisè de primària. A més de l’esmentat Ignasi Sala, aquestes sessions compten amb la col·laboració de xefs reconeguts locals, com ara Benvingut Aligué, Marc Puig Pey, Jordi Llobet, Diego Alías, Quim Miró i Enric Urgell.
Els usuaris subscrits poden deixar comentaris.
Vols subscriure't a Proper?