Europa es menja l’últim peix de l’any

Els europeus, aquest mes de juny, ens cruspirem els darrers peixos dels que pesquem a les nostres aigües. A partir del 6 de juliol, tot el peix que ens arribarà a la taula vindrà de més lluny, d’aigües extracomunitàries.

Això és el que es pot desprendre, si se’ns permet la simplificació, dels estudis que, des de fa set anys, ve fent l’organització New Economics Foundation (NEF). Es dedica, sobretot, a calcular els nivells de dependència, pel que fa al peix, dels diferents països de la Unió Europea.

En primer lloc, les diferències entre països són altes. Per una banda, hi ha països que són més que autosuficients, que produeixen més del que consumeixen. És el cas de Dinamarca, de Croàcia, d’Irlanda, per posar alguns exemples.

N’hi ha d’altres, en canvi, que són totalment dependents. Que, tenint en compte el seu consum de peix, no en tenen prou amb el que es pesca a Europa. Més aviat depenen del que es pesca en altres zones del planeta. Àustria, Bèlgica o Romania estarien en aquest grup.

L’estat espanyol l’acaba el 9 de maig

Segons l’informe publicat aquest any pel NEF, l’estat espanyol és el tercer país europeu, pel que fa al consum de peix: 42 kg per persona i any. Per davant només hi ha Portugal, amb 54 kg, i Liutània, amb 44 kg.

Amb aquest consum tan elevat, si només s’abastissin del que la seva flota captura en aigües europees, els espanyols es quedarien sense peix a principis de maig. Concretament el dia 9 de maig. Al cap de l’any, això vol dir que tres de cada cinc peixos vénen de més lluny, d’aigües extracomunitàries. Molt lluny, doncs, de ser un consum de peix sostenible.

“Fish Dependence Days” d’alguns estats europeus:

Podeu consultar l’informe complet del Fish Dependence Day.

Per una gestió sostenible de la pesca, consum de peix sostenible

A més. altres investigacions que ha realitzat la mateixa organització demostren que una gestió sostenible de la pesca permetria augmentar les captures, millorar els ingressos i crear més llocs de treball.

Hi posen xifres:

• més de dues tones addicionals de peix,
• vuit-cents milions d’euros addicionals de beneficis
• seixanta mil nous llocs de treball.

Lydia Chaparro, ecòloga marina de la Fundació ENT, declara:

“En els últims anys els ministres de pesca europeus han establert la meitat dels límits de pesca per sobre dels nivells recomanats pels científics”.

Això fa que el 48% de les poblacions de peixos avaluades a l’Atlàntic es trobin sobreexplotades. Xifra que puja fins al 93% en el cas del Mediterrani.

“Una gestió pesquera responsable i unes poblacions de peixos en bon estat de salut proporcionarien molts més beneficis socials i econòmics. Tant pel sector pesquer com per a la ciutadania”, conclou Lydia Chaparro.