Mou-te pel Territori: turisme de proximitat i consum conscient
Territori de Masies inicia una nova campanya per difondre les iniciatives sòcies amb la ideació de sis itineraris.
Iniciatives
19/11/2020
Itineraris Territori Masies. Valors, patrimoni i iniciatives sòcies a través de quatre eixos: Alimentació, Acollida,
Patrimoni i Paisatge: sis itineraris.
La campanya consisteix en sis itineraris repartits pels diversos municipis on s’ubiquen els socis i sòcies de Territori de Masies. Perquè l’objectiu és afavorir el moviment de les persones pel territori proper, però amb un consum conscient i una mirada sostenible.
La cooperativa rural ha creat documents explicatius de cada itinerari, amb un mapa i un seguit de propostes per fer. Els itineraris s’anomenen segons les seves característiques principals:
- del Barroc Rural,
- Prehistòric,
- d’Aigua i Guaita,
- de Frontera,
- de Pedra Seca i
- de Pagesia i Cel
Els punts de parada permeten conèixer el Territori de Masies de la mà de la seva gent, els seus valors i les seves iniciatives. Un territori de pobles pagesos, un espai per a viure i viure’n que ofereix sobretot memòria. També aixopluc, patrimoni, saber, sabors tradicionals, paisatges i identitats.
Els itineraris, a les xarxes socials
En primer lloc, divendres 20 de novembre serà el dia en que la cooperativa publicarà el primer itinerari a les seves xarxes socials (Instagram, Twitter i Facebook). Després els materials de la campanya quedaran disponibles per a la seva descarrega. A més, es podran trobar impresos a les cases de turisme rural sòcies de Territori de Masies. La campanya compta amb la col·laboració del Consell Comarcal del Solsonès, el Patronat de Turisme i la Diputació de Lleida, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Venda de proximitat
La venda de proximitat està regulada i permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013.
Les cases de Matamargó
Un bon punt de partida per conèixer aquest territori és sens dubte la visita a les cases de Matamargó. Venint de Manresa, s’hi arriba agafant el trencant de Salo, i anar seguint unes carreteres perdudes.
Nosaltres hi anem un matí de desembre. Bona part del trajecte ens acompanya la boira, però just quan arribem a les cases de Matamargó la deixem enrera. O més ben dit, la deixem a sota.
Perquè la carretera s’enfila. No gaire, però prou per tenir una visió àmplia del paisatge. Un paisatge fet de retalls, de camps i de boscos. Boscos joves, de rebrot. Estem en una terra que ha patit incendis forestals recents.
L’hereu que fa de guia
A les Cases de Matamargó ens rep el Ramon. I ens avisa que la visita es farà mig a les fosques, perquè estan sense electricitat. Normalment els avisen, quan han de tallar el corrent, però avui no ho han fet.
El Ramon és l’hereu de la casa, és qui porta el pes de l’activitat agrícola i ramadera, i també él que fa de guia de la visita. Una visita que, sigui dit d’entrada, és tota una immersió, i ben completa, al que era la vida en una casa de pagès antigament. Una casa de pagès de les potents.
Una casa autosuficient
Les Cases de Matamargó era una finca que havia estat terra de vinya, però que ara és bàsicament de cereal. Que en la seva època d’esplendor era pràcticament autosuficient. Com aquell qui diu, només calia portar de fora la sal.
Autosuficient en un sentit ben ampli. La casa acollia tota mena d’oficis. Tenia ferrer, fuster, meler. La visita inclou un recorregut per una sèrie d’estances, cadascuna dedicada a un ofici diferent.
És destacable la part dedicada a la vinya. S’hi conserva una premsa de les anomenades “de bigues”, la més gran d’aquest tipus que encara està en funcionament.
El Ramon ens explica que quan era recorda que, sent un vailet, amb 12 anys, encara s’hi feia vi, en aquella casa i amb aquella premsa. Però després es van arrencar les vinyes. El vi que se n’obtenia era aspre, poc del gust dels paladars contemporanis.
La vida d’una família a pagès
Però deixem els oficis, que la visita té una segona part que és molt més llaminera i novel·lesca.
Passem a visitar algunes de les habitacions de la casa, molt ben conservades. El guia, el Ramon, està disposat a revelar-nos secrets de família.
El llibre dels hereus
Les Cases de Matamargó tenen una característica singular, i és que conserven el que en diuen “El llibre dels hereus”, una mena de diari en què, des de moltes generacions enrera, l’hereu de cada moment hi anava registrant l’activitat diària.
En alguns casos, aquestes anotacions es limiten a consignar les xifres, les dades més rellevants de l’activitat agrícola. Però algun dels hereus es deixa portar per la pulsió literària i s’esplaia en tots mena de detalls íntims de la família. De manera que, en explicar-nos alguns detalls, el Ramon, ens permet de mirar pel pany i descobrir els secrets d’una nissaga.
Descobrim, per exemple, que en tres o quatre ocasions s’han de fer càrrec de nadons que algú ha deixat abandonats a la porta de la masia. Una casa hospitalària, amb prou recursos com per tenir de forma estable una “habitació dels pobres”. I que en ocasions especials, com un nit de Nadal, els pobres que hi trobaven aixopluc, en aquella casa, arribaven al centenar.
Aigua l’Alzina
Fent allò que en una novel·la en diríem un gir de guió inesperat, entrem en una de les habitacions, a la planta baixa, i descobrim les restes d’una activitat diguem-ne industrial, i que pas que hauríem sospitat de trobar-la, aquí. Una embotelladora d’aigua mineral. Aigua l’Alzina, per ser precisos.
Just a sota d’una alzina monumental, ja desareguda, hi havia una font, de la qual rajava una aigua. Amb unes qualitats medicinals, de manera que els carros que sortien carregats d’aigua embotellada, de les Cases de Matamargó, la distribuïen per les farmàcies de tot el país.
Les relíquies, ben guardades
Que era una casa amb recursos n’hi ha indicis per totes bandes. Un de curiós, si voleu, és que el 1840 van casar la filla a Roma. I que els lligams amb les altes esferes de l’església no s’acaben pas aquí. El recorregut de la visita s’acaba, precisament, en una sala dotada d’especials mesures de seguretat. Les joies de la corona, que diríem. On hi guarden, entre d’altres coses, relíquies de diferents sants i fins i tot alguna de relacionada amb el propi Jesucrist. Però no farem spoiler: aneu-hi i veureu.
newsletter
Els usuaris subscrits poden deixar comentaris.
Vols subscriure't a Proper?