Les maduixeres pertanyen a la família de les rosàcies. Com totes les plantes, flors i fruites d’aquesta família, les maduixes són evocadores de l’amor i de la primavera.
En realitat les maduixes no són un fruit sinó la conseqüència del receptacle floral. Els veritables fruits són les petites llavors que es troben a la superfície de la maduixa i que s’anomenen aquenis.
Les maduixes ja eren conegudes pels grecs i pels romans, però no va ser fins al segle XVII que se’n va promoure i estendre el seu cultiu. Això va ser després de que una expedició francesa a Sudamèrica tornés amb una varietat de maduixes que es va hibridar amb les autòctones. Actualment de maduixes n’hi ha de moltes classes, com per exemple: Albion, Chandler, Charlotte, Garriguet, Gaviota, Mare del Bosc i Seascape entre d’altres.
Els maduixots són mes grossos que les maduixes. També en podem trobar de vàries classes, com a resultat dels diversos encreuaments efectuats entre les diferents espècies.
Quant a a les maduixetes del bosc, es poden trobar en algunes fruiteries o mercats. Però només qui ha tingut el privilegi de gaudir-les tot fent una passejada per la muntanya sap realment com en són de bones i de boniques.
Vitamines de les maduixes
Totes les maduixes i maduixots són fruites molt lleugeres. Ens aporten poques calories, contenen molta aigua, hidrats de carboni (sucres), fibra i vitamina C. Altres components de les maduixes que es poden ressaltar són: àcid cítric, àcid salicílic, àcid fòlic, potassi i flavonoides.
Les recomanacions de vitamina C per una persona adulta i sana, són de 60 mil·ligrams al dia i en aquest aspect, 100 gr de maduixes ens aporten la totalitat d’aquesta recomanació.
Pels seus components, doncs, les maduixes i maduixots tenen propietats diürètiques i antioxidants. Milloren l’absorció del ferro dels aliments. Milloren la resistència a les infeccions. Prevenen o milloren el restrenyiment. Finalment, es consideren un aliment cardioprotector.
Temporada de maduixes
Com tantes d’altres fruites, cada cop és més habitual de trobar maduixes als supermercats, de manera que ja no sabem quin és el temps, la temporada ‘natural” d’aquesta planta.
Les maduixeres floreixen des de finals d’hivern fins a principis d’estiu, i els fruits maduren durant tota la primavera fins a finals d’estiu.
A la cuina
Les maduixes i maduixots són fruites delicades. Es fan malbé molt de pressa. Per la qual cosa les conservarem millor si les guardem refrigerades, sense amuntegar-les gaire. No les haurem de manipular en excés i les rentarem tot just abans de menjar-les o de preparar-les.
Com que són tan bones i perfumades, les maduixes són delicioses menjades al natural. Però la veritat és que les podem menjar com a postres, com a primer plat amb amanides, o com a salsa o acompanyament de carns o peixos. Altres preparacions que també podem fer per experimentar amb les maduixes són: confitures i chutneys, smoothies i gaspatxos, o també licors i còctels.
Una recepta: maduixes amb Mascarpone
- 500 g de maduixes
- 25 g de sucre morè (si pot ser mascobado)
- 50 g de sucre blanc
- el suc de 1 llimona
- 250 g de formatge Mascarpone
- 1 rovell d’ou molt fresc
Preparació
Rentar, tallar les maduixes a trossets i anar-les posant en un recipient.
Per cada capa de trossets de maduixes, empolsinar amb una mica de sucre morè i ruixar-les amb una mica de suc de llimona.
Tancar el recipient i guardar a la nevera. S’aconsella fer aquesta operació entre 1 i 2 hores abans de servir-les.
Abans de servir, batre enèrgicament el formatge Mascarpone amb el sucre blanc i el rovell d’ou fins a obtenir una crema fina.
Servir a taula amb vasets de vidre individuals, intercalant les maduixes amb la crema de Mascarpone.
Es pot decorar amb fulles de menta, amb festucs al natural trinxadets. O bé amb una mica de pell de llimona ratllada per sobre.
Precaució! Quan hagueu provat aquesta recepta, no podreu passar sense ella!
Un poema
Com les maduixes, de Josep Carner
Menja maduixes l’àvia d’abans de Sant Joan;
per més frescor, les vol collides d’un infant.
Per’xò la néta més petita, que és Pandara,
sabeu, la que s’encanta davant d’una claror
i va creixent tranquil·la i en admiració
i a voltes, cluca d’ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encar no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits.
Cada matí l’asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l’airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.
Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,
i creu que el cel s’acaba darrere del jardí.
En va la maduixera son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s’enrojola, treballa, s’extasia:
si n’ha trobat més d’una, aixeca els ulls i riu.
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d’ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes
I encara una idea més, pels que han llegit fins aquí.
Les maduixes afrodisíaques per la diada de Sant Jordi
Desfer al bany maria uns 100 gr aproximadament de xocolata negra feta a trossets.
Mentrestant, i amb l’ajuda d’una xeringa, anirem introduint dins de cada maduixa un rajolí del licor que més ens agradi.
Un cop feta aquesta operació, suquem cada maduixa amb la xocolata.
Es deixa refredar la xocolata.
Consell de presentació
Es serveixen amb una copa de cava ben fred i un ram de roses.
Els usuaris subscrits poden deixar comentaris.
Vols subscriure't a Proper?