Peix semigràs, exemples i recomanacions de consum responsable

Segons la composició nutricional, tenim tres 3 tipus diferents de peix:

Peix blau: es caracteritza per ser ric en greix, ja que conté més d’un 5% en greixos, entre els quals trobem l’Omega 3.

Peix blanc: és de carn magra, conté menys d’un 3% de greix.

Peix semigràs: conté entre un 3 i un 5% de greixos.

Són exemples de peixos semigrassos l’orada (Sparus aurata), el llobarro (Dicentrarchus labrax) i la castanyola (Brama brama).

Orada

L’orada és un peix semigràs altament consumit ja que és molt bo per ésser cuinat gairebé de qualsevol manera. No obstant, la seva pesca és molt estacional, de setembre a desembre, per la qual cosa els preus d’orada salvatge són força elevats. De manera salvatge és una bona opció, tot i que el preu no és òptim. La gran majoria d’orada present a les peixateries prové d’aqüicultura.

Llobarro

La carn del llobarro és molt preuada i se’n paguen preus alts. El llobarro de pesca salvatge prové de l’Atlàntic i el Mediterrani. Les pesqueries mediterrànies es troben en estat de sobreexplotació i sovint els exemplars que ens arriben provenen d’aqüicultura.

Castanyola

En relació a la castanyola no s’ha trobat gaire informació sobre les seves poblacions, per tant, és difícil determinar el seu estat. Però si que hi ha constància de l’elevat temps que necessiten les seves poblacions per a recuperar-se (de 4.5 a 14 anys), comparat amb altres espècies (Fishbase.org).

En general la castanyola es considera un peix semigràs aconsellable pel consum, ja que fins ara el seu consum és reduït degut al poc coneixement que els consumidors tenen d’aquesta espècie. Això sí, sempre i quan no estigui pescat amb arts d’arrossegament.

En quin estat es troba el peix semigràs?

Una enquesta realitzada als consumidors/es dels Països Catalans durant el 2016 (TFG Júlia Ruiz de Ciències Ambientals Universitat de Girona: Coneixement dels consumidors i peixaters sobre els estats pesquers: factors de compra i percepcions), va avaluar les percepcions sobre l’estat de les poblacions de diverses espècies, d’entre les quals l’orada i la castanyola.

Els consumidors consideren l’orada com una de les espècies en bon estat, mentre que, respecte a la castanyola es mostra un elevat desconeixement en referència a l’estat de la poblacions, a més del desconeixement de l’espècie.

Relacionem la percepció dels consumidors del bon estat ecològic de l’orada a la presència abundant d’aquesta espècie a les peixateries, no obstant alertem que la majoria prové d’aqüicultura i aquesta opció no es recomana. Més enllà dels impactes ambientals de l’aqüicultura degut a la contaminació i ús d’antibiòtics, no es recomana el consum de peix provinent de cultiu degut a que l’alimentació prové de peixos de pesca salvatge, i per tant contribueix a la sobrepesca (en aquest vídeo de Ocean2012 es pot ampliar aquesta informació).

La campanya de consum responsable de peix i marisc SOSpeix, liderada per l’Associació de Naturalistes de Girona, amb la col·laboració de Iaeden, classifica la recomanació de consum de l’orada com a consum ocasional i el llobarro com a millor no consumir-lo; sobretot tenint en compte que la majoria de compres provenen d’aqüicultura i per la sobrepesca que han patit aquestes espècies. Dels tres exemples de peix semigràs, SOSpeix proposa com a millor opció de consum la castanyola, la qual es pot trobar de pesca de palangre de la costa catalana.

Recepta per cuinar el peix Castanyola

La recepta de Ca la Maria: Castanyola amb Humus

SOSpeix recull receptes de les espècies que es recomanen pel seu consum. Un dels objectius de la campanya és promoure la diversitat de les espècies a incloure a la dieta i alliberar la pressió a les espècies sobreexplotades. En aquest enllaç podeu consultar una recepta de castanyola proposada pel restaurant de Llagostera Ca la Maria. Ca la Maria s’abasteix de peix de pesca de palangre de Kim Socas, de Sant Feliu de Guíxols.