Ca l’Amador, l’alegria vital de Josa que s’encomana

Restaurant Ca l’Amador: voluntat exemplar

I a la qualitat de la seva proposta sòlida, ben complementada amb una suggeridora carta de vins, s’hi ha d’afegir el tarannà del servei que hauria de servir d’exemple a les escoles d’hostaleria. La simpatia, la naturalitat, les ganes d’agradar i la voluntat d’atendre sempre amb eficàcia i sempre de bon grat qualsevol petició dels seus clients ens sembla exemplar i bastant insòlita al món de la restauració. No coneixem gaires llocs on els empleats semblin tan feliços com aquí. “Ens agrada la vida…” afirmen; i nosaltres els hi agraïm perquè aquesta alegria vital s’encomana.

Tot plegat dóna forma a una petita joia perduda entre muntanyes. Una d’aquelles troballes, plena de vida i d’il·lusió, que justifiquen qualsevol desplaçament.

Una grata troballa

Comença el menú de Ca l’Amador amb aquesta agradable sorpresa: el Shabu shabu d’ànec amb toppings (reducció de soja, llavors de sèsam i vinagreta de gerds). Un magret d’ànec pre-cuit, tendre i gustós, que s’havia d’acabar de coure durant uns segons en el calent brou vegetal, per després rematar-lo amb els toppings al gust. Un entrant tan divertit i entretingut com fantàstic va ser el seu resultat, destacant especialment el gustosíssim brou, que no vam acabar per prudència (era el primer plat d’un menú de 16 i no ens vam voler saturar; una llàstima perquè estava d’escàndol ☹).

El Shabu shabu venia acompanyat de unes copes de Seda Líquida un sake “nigori nama genshu” (no filtrat, no pasteuritzat, no diluït) elaborat a la propera població de Tuixent, que vam trobar excepcional per si sol. Una grata troballa.

Molt bona la sardina marinada (toc envinagrat) ben contrastada amb mel i mató i acompanyada de tomàquet i menta.

Patata de muntanya

També molt bona l’amanida de bacallà i patata, destacant la fermesa i el bon punt de cocció de la patata de muntanya.

A continuació arriba la crema freda (temperatura ambient) de pastanaga amb alfàbrega, pinyons, pipes i una cua de llagostí cuit al seu interior. Molt bé.

Entrecot amb salsa de formatge. Carn bastant bona i al punt en una salsa densa i bastant potent que potser requeria haver servit aquest plat més al final. En qualsevol cas, va estar força bé.

Vam continuar amb una recomanació de la casa: aquest Murallíus 2012 (D.O.Pla de Bages), un negre (Cabernet Franc, Syrah, Melot…) carnós i cremós, de forta presència però fresc i ben equilibrat gràcies a una gran acidesa i una fusta bastant continguda. Un vi seriós i molt plaent que ens va encantar.

Encert amb les textures

Pa amb tomàquet, foie i tòfona. Aquest mos ens va semblar espectacular, tant per l’encert amb les textures com per la bona combinació d’aromes i sabors. Una coca delicadament cruixent i ben sucada amb tomàquet, sustentant una encisadora crema de foie (mai haguéssim imaginat que el pa amb tomàquet podia combinar tant bé amb el foie; doncs sí ☺) i rematat el conjunt amb una molt perfumada tòfona ratllada. Excel-lentíssim.

Ja per acabar amb la part salada, arriben els clàssics canelons de pollastre amb beixamel de ceps, oli d’alls i sal d’herbes. Molt bons.

La part dolça del restaurant Ca l’Amador

Comença la part dolça amb la refrescant Bola de drac (esfera de saüc amb granissat de sake). Molt bé.

Iogurt de llet de cabra de Serrat Gros i maduixa. Un DanUp en tota regla… i ben bo!

En acabar vam fer una bona sobretaula (gairebé migdiada) al pati exterior de Ca l’Amador, sota el sol de mitja tarda.

Amb vistes al Cadinell, muntanya simbólica a la zona, i la Serra del Cadí al darrera.