Tastem el Territori de Masies

Què és Territori de Masies? Es fa difícil, explicar-ho.

Territori de Masies, d’entrada, són dues coses. És un territori i és també una iniciativa que pretén defensar, que defensa, aquest territori.

Maneres diferents

És un territori desconegut. De pobles petits que a vegades ni tan sols arriben a pobles: quatre masies escampades per aquí i per allà. Llanera, La Molsosa, Pinós, Riner, Llobera, Pinell, Clariana i Castelltallat, són noms que poden dir poc o res fins i tot als seus veïns del Bages. És un territori que queda amagat. Potser hi passem quan anem cap a Andorra. Però en què rares vegades ens endinsem.

Territori de Masies és també el nom d’una associació nascuda el 2009 i que a poc a poc i amb bona lletra s’ha anat consolidant fins a convertir-se en tot un fenomen. Els seus objectius són semblants a altres iniciatives que podem trobar per tot el país: promoure, reivindicar i protegir. Però per poc que t’hi apropis, a Territoris de Masies, a algun dels actes que organitza aquesta associació, aviat t’ensumes que aquí hi ha alguna cosa diferent.

Reivindiquen les seves ancestrals maneres de fer, els seus paisatges i la vida rural de tota la vida. Però la manera de fer s’intueix nova, moderna i innovadora.

Però, com dèiem, se’ns fa difícil, d’explicar-ho. L’Anna Continente en va fer la descoberta durant una visita a Solsona. Ara podem tornar-ho a intentar, apropant-nos i fixant-nos en una de les activitats recents en què ha participat aquesta associació.

Activitats diverses

A la fira de Sant Isidre, el mes de maig, a Solsona, Territori de Masies hi té una paradeta, a l’espai per a entitats. També col·labora en un nou esdeveniment paral·lel que els darrers anys s’ha anat consolidant: l’hora del vermut, a la plaça de Sant Joan, el dissabte i el diumenge dels dies de la fira.

L’aportació que hi fan són uns tastets a quatre mans, aplegant diferents socis de Territori de Masies: pollastre molí de Bonsfills en escabetx, butifarra @dpages_ , escarola quatre estacions #tornaterra, i salses @RIUVERD . I productes sense gluten de @toleràncies. Tot maridat amb vins de la zona, perquè també en tenen, de vins!

Mirem amb una mica de detall cadascuna d’aquestes iniciatives. A tall d’exemple, una aproximació que permeti fer-nos una idea del conjunt. D’un conjunt de masies escampades, amb històries i realitats diverses, però que s’han trobat en un projecte que els uneix, que es permet de conèixer-se, de trobar-se.

Pollastres ecològics del Molí de Bonsfills

A Vallmanya de Pinós hi ha la finca familiar del Joan i la Pilar, que hi viuen, i hi treballen, amb els seus dos fills, el Raimon i la Mariona. Són un exponent clar d’aquest tret identitari de Territori de Masies. Viuen, i treballen, aïllats. En un entorn que condiciona i dóna identitat.

Són pagesos de tota la vida, però que s’adapten als nous temps. Potser sobra el però. S’adapten als nous temps, com els pagesos de tota la vida. Els nous temps van portar a la Pilar començar, l’any 2000, la cria de pollastres ecològics. El seu és un entorn fet de retalls de camps i boscos, i entremig dels arbustos del bosc els pollastres del Molí de Bonsfills campen segurs, amb total llibertat.

“Volem fer un pollastre que fos produït de manera artesanal, o sigui un pollastre criat a casa nostra i per nosaltres, ben tractat, ja que creiem que els animals han de viure amb dignitat”

I aconsegueixen una carn sana, que no contamina ni l’entorn ni la salut, sense antibiòtics ni productes químics.

A part de criar-los, els pollastres, també en fan la venda directa. No tenen massa problemes, pel que fa a la distribució. El boca-orella ha funcionat perfectament, arriben a moltes cooperatives de consumidors de les comarques properes, i això els permet de tenir venuda gairebé tota la producció que fan.

Recuperar la cultura del vi al baix Solsonès

Pot sobtar, però sí: al baix Solsonès també hi ha vi. I més que n’hi havia hagut. Però com a tants d’altres llocs, la fil·loxera s’ho va endur tot i el cultiu de la vinya pràcticament ha desaparegut de la zona. Queden només, com a testimonis, feixes abandonades i premses en desús en algunes cases de pagès.

Un pam de terra, però, és un projecte d’un parell de joves, Marcel Lleonart i Toni Llongarriu, que s’han proposat recuperar aquesta tradició. De moment treballen un parell de varietats autòctones, a partir de vinyes velles, a Lloberola i Olius.

“El Solsonès té unes condicions que permeten l’elaboració d’un vi de qualitat. L’alçada de la comarca dóna unes nits molt fresques que ajuden a la maduració del raïm. A més, el sòl té moltes zones amb grava que permeten un bon drenatge.”

foto: web dpagès

El porc ecològic dpagès

Anem de pioners a pioners. Així com el Molí de Bonsfills van ser pioners a l’hora de fer pollastre ecològic, l’any, dpagès són, més recents: tot just fa uns cinc anys que han començat a criar el seu porc ecològic.

Ens són els impulsors la Marta i el Martín. Amb aquests noms ja es veu que s’havien d’acabar trobant. Tos dos són joves, enginyers agrònoms, convençuts de les “maldats” de la producció agrària convencional. O, si ho preferiu, convençuts de les bondats d’una producció sostenible i responsable.

En el seu cas, d’aïllats, poc que se’ls veu. Amb botiga online i botiga al centre històric de Solsona. Han aconseguit una presència notable als grans mitjans de comunicació, amb aparicions recents al “Salvados” de Jordi Évole i a un “30 minuts” de TV3.

El seu producte, a més, és boníssim. Són els únics de Catalunya que treballen el porc Gascó, raça que estaria estretament emparentada amb el ja desaparegut porc català. Bona raça, bon pinso i bones condicions de creixement. En surt una carn tendra, gustosa, sana. A la fira Ecoviure del 2017 es van emportar el premi al millor producte, amb la seva llonganissa.

Foto: web de Riuverd

Riuverd hi posa la salsa

Riuverd també ens ajuda molt a entendre aquesta part del territori. Els dimecres reparteixen cistelles de verdura ecològica, de proximitat i de temporada. Una part d’aquesta verdura ve del seu hort, i l’altra la compren. Volen treballar els conreus específics d’hort de muntanya, com el pèsol negre i el nap. També tenen xocolata Oro Vivo, que fan a Solsona, sal de Cambrils, porc ecològic dpagès…

Riuverd es defineix com una cooperativa social sense ànim de lucre dedicada a la inserció sociolaboral de persones. La crisi feia estralls entre els joves de la comarca i els impulsors van veure que fent quatre melmelades i algunes feines de jardinera aquests joves podien tenir una oportunitat. Aviat van veure que necessitaven alguna cosa més que quatre melmelades.

La necessitat de créixer, de crear més ocupació, els ha portat a treballar en xarxa, coneixent gent, associant-se i creant sinergies. Són a l’associació Territori de Masies del baix Solsonès, amb el grup de productors de Terra de Profit, són socis de serveis dels productors de poma de muntanya Biolord.

La innovació, les noves tendències

 La Laia Espasa, una mataronina establerta a Solsona, amb el seu projecte Toleràncies, aporta al conjunt la connexió amb les noves tendències en els hàbits alimentaris.

Com d’altres casos de projectes innovadors, parteix d’una experiència personal: a la Laia li detecten un seguit d’intoleràncies (com el gluten, a la lactosa, entre d’altres) i aprèn a viure en primera persona algunes limitacions alimentàries que això suposa.

D’aquí en surt aquesta iniciativa emprenedora: “Toleràncies, menjant amb il·lusió”. Pretén sensibilitzar la població rural i aportar solucions sobre les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries.

Amb botigueta, botiga online i, oh súmmum de la innovació i noves tendències: una food truck! Amb ella fa venda ambulant de productes artesans lliures d’al·lèrgens als mercats setmanals de les zones rurals (Solsonès, Berguedà, Pallars Sobirà i Jussà i Alt Urgell). Ah, per reblar el clau: la food truck es va poder finançar gràcies a un projecte de crowdfunding, a goteo.org.