Una de les característiques del projecte Torna Terra, que l’Arnau Vilaseca impulsa des de Prades de la Molsosa, al Solsonès, és la recuperació de sabors. Sabors que es podrien perdre, els de les varietats locals de les hortalisses.

L’Arnau, com ha explicàvem en el primer article d’aquesta sèrie, vol que “el que plantem siguin varietats locals i que el nostre projecte ajudi a conservar-les, tot multiplicant la llavor per poder generar-ne estoc”.

Compta amb el suport de L’Era, a través del projecte Esporus, que col·labora facilitant el planter i les llavors de les varietats locals que es decideixen plantar. A més, assessora quines varietats s’adaptaran millor a la situació climàtica d’alçada i de característiques del terreny.

Creiem que val la pena entrar en el detall de les espècies amb què han començat a treballar. De moment, durant l’estiu del 2015, dos tipus de ceba, dos tipus d’enciams i tres varietats de tomàquets. De cara al primer hivern, ja hi ha plantats enciams del sucre, bròquil blanc i col de l’espiguellat, gitano o del fadrí.

Tomàquet cirereta

Si el tomàquet, en general, és el rei del tots els horts, a l’hort de la Basa del Coll aquest any ha triomfat el de la varietat cirereta. Bé, ha triomfat a l’hort i després a la botiga, a MengemBages.

El tomàquet cirereta és una varietat que no necessita que li posin canyes, de manera que el cultiu és més fàcil. És semblant als xerris: fa uns fruits petits, vermells i dolços, ideals per a amanides, o simplement com un aperitiu entre hores. Als nens els encanta: en podríem dir una gominola de la natura!

Tomàquets de penjar

En l’apartat de tomàquets, l’Arnau ha provat aquest estiu dues varietats de tomàquets de penjar, que tenen una bona conservació, i això fa que des del punt de vista comercial siguin interessants. el tomàquet de penjar mallorquí i la tomata tísica.

La tomata tísica, com indica el seu nom, no fa gaire bona pinta: sembla que estigui malalt. És un tomàquet de penjar que es caracteritza per tenir un color ataronjat, i mate. És un clar exemple de que la “imatge” no ha estat determinant, sinó que han primat el gust, la resiliència, i en aquest cas, també el poder de conservació.

El tomàquet de penjar mallorquí, també conegut com del ramallet, és un tomàquet de mida petita, que es conserva molt bé. Els pescadors de Mallorca abans de guardar-lo el solien submergir en aigua de mar, això els netejava i en millorava la conservació.

Enciams

A Torna Terra han cultivat, aquest estiu, dues menes d’enciams: el carxofeta de l’Espà i el de tres ulls. A la botiga, però, només hi ha “triomfat” el de tres ulls, perquè el de carxofeta té unes fulles molt fines que dificulten la seva comercialització. Es panseix molt ràpid. El cultiu és interessant, però s’ha de menjar bo i acabat de collir.

El de tres ulls té una aparença molt similar al romà però puja amb tres ulls i té unes fulles molt fines, de gust fort. Tradicionalment es sembrava al secà quan s’entrecavava la patata. Ve d’Aguilar de Segarra.

El carxofeta, que vé de l’Espà, a tocar de Saldes, a l’Alt Berguedà, té unes fulles de color verd clar amb una lleugera coloració de vermell fosc als marges de les fulles. El marge de la fulla és dentat suau. Molt gustós.

Cebes

Per acabar, un parell de varietats de ceba. Una de Berga, la llarga o braguer de vaca i la ceba gran i dolça de Caldes de Malavella

Trobareu una petita fitxa de cadascuna de les varietats en aquesta pàgina:

http://tornaterra.cat/productes/

I més informació sobre l’Era:

http://associaciolera.org/

Foto: Tomàquet cirereta.

Torna Terra